Vertigen
Lyrics
Vertigen
Aquell matí em vaig llevar, no recordo on ni tan sols el temps que fa, i tot havia canviat
Però jo no ho sabia, encara, i més m'hagués valgut no saber-ho mai
El meu món era petit, però suficient, abans
Deixà de ser-ho
La meva vida, un cel particular, nul la incertesa, dolça soledat
Més tard, cau soterrat, previsibilitat maleïda
Asfixiant aïllament
Mai res no m'havia fet tanta falta
Ni la sang que per les venes em corre no necessitava amb la mateixa urgència
Mentre el dolor creixia, de sobte, aquell soroll estrepitós, insuportable
Cridant, plorant, vaig córrer
Era incapaç de sentir els meus crits, de segur esgarrifosos
De sobte, l'abisme s'obrí sota els meus peus
Morir, volia. Recuperar el meu cau
La meva estimada soledat, els meus llimbs, la meva preuada illa
I vaig caure
Queia, sentint-me cada vegada més prop d'aquell horror
Del meu propi dolor, del més terrorífic despertar dels meus sentits
Tot just acabat de descobrir
Ja no recordo quan va ser que vaig despertar aquell fatídic matí
Aleshores salvador. No recordo quan fa que estic caient
Que caic, veient la fi més propera cada vegada però amb la incertesa de si mai arribarà
Ara el dolor sembla no tenir límits
El dolor i la por són tot el que sento
Tinc por de caure per sempre
Songwriter: Rosa M. Torras
Publishing Information: ℗ 2000 Mute Records Limited
Dates where Vertigen was played
Vertigen has never been played live.
